La gamificació pot ser una gran eina d'aprenentatge, portar els jocs més enllà de l'entreteniment i que a través seu podem aprendre jugant ens pot facilitar l'adquisició de nous coneixements.
Usar tècniques lúdiques en àmbits no lúdics pot incrementar la motivació i la participació, ja que quan ens divertim tot esdevé més amè i senzill.
Utilitzar les tècniques i dinàmiques pròpies dels jocs en l'educació pot incentivar a la persona a participar, ja que activitats que a priori poden semblar avorrides, en introduir el joc poden passar a ser divertides.
En totes les etapes, aprendre a través del joc em sembla una gran manera però sobretot en la infància em sembla més en concordança amb la naturalesa de l'infant.
Introduir valors lúdics no és una idea nova, ja recordo des de la infància com aprendre a través del joc m'il·lusionava i motivava molt, un exemple seria aquest joc de paraules: "El penjat" que consisteix a endevinar mots, en l'actualitat però amb l'increment del món digital: videoconsoles, ordinadors, mòbils... aquest concepte s'ha magnificat.
Hi ha diferents dinàmiques de joc, en la gamificació s'utilitzen principalment aquestes:
- Recompensa: S'utilitza la recompensa com a incentiu.
- Estatus: S'utilitza formar part d'una comunitat com incentiu.
- Reconeixement: Es busca reconeixement.
- Expressió: El jugador vol expressar la seva identitat, autonomia, personalitat i originalitat.
- Competir: comparar-se.
- Joc cooperatiu: treballar en equip.
- Altruisme: donar suport per causes solidàries sense esperar res a canvi.
Cada dinàmica conté dins seu unes motivacions intrínseques que ens impulsen a seguir jugant. Dins el camp de l'educació em sembla fonamental incloure aquelles dinàmiques que vagin més enllà del típic patró guanyadors i vençuts, que estiguin per sobre de buscar la comparació amb l'altre o promoguin la competència i que s'usin aquelles dinàmiques que promoguin uns valors sans, que busquin la diversió i l'aprenentatge de tothom per igual, el respecte i fomentin el treball en equip, l'ajuda mútua, el si l'altre és feliç, jo també sóc feliç...
Hi ha un tipus de videojocs, denominats: Serious Games (jocs seriós o formatius) que pretenen desenvolupar capacitats i habilitats com aprendre a treballar en equip, millorar la coordinació espacial, afavorir la memòria, fomentar el respecte i la comunicació... Em semblen molt encertats per l'àmbit de l'educació.
En l'àmbit econòmic i del mercat, quan s'usa el joc amb fins comercials o per estratègies de màrqueting o per fidelitzar o per incentivar el consum, em sembla una manera nefasta per aconseguir que la persona respongui als interessos de les empreses, que el que busquen és el seu benefici enganyant i atraient la persona amb premis, punts...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada