Final de l'assignatura

I... ja ha passat el semestre!!! uauuuuu... quantes coses noves...
Em recordo de les primeres classes de TIC i del repte que em semblava manegar-me per tot aquest món de les tecnologies de la informació i de la comunicació... quan se'ns va passar el qüestionari per saber els coneixements previs que teniem, moltes de les meves respostes van ser no el conec o tinc una lleugera idea... i després del pas per l'assignatura, veig que ara podria respondre amb: ho conec.

Estic contenta, he anat fent camí i aprés a crear i construir un blog, a introduir-hi fotos i vídeos... i sobretot, perquè he perdut bastant l'aprensió que sentia cap a les TIC...
Cada cop més vivim en una realitat on les noves tecnologies estan molt presents i aquestes estan transformant les nostres relacions laborals, socials, etc i per tant introduint molts canvis en el nostre dia a dia, en la nostra vida; per aquest motiu es fa necessari si més no conèixer-les i poder escollir l'ús que em fem i entendre els riscos que comporten i establir el límits que creguem oportuns.

Les TIC també poden ser un suport per projectes d'actuació en un context de l'Educació Social, conèixer aquest recurs obre noves maneres d'actuar dins aquest camp i ens fa està al dia de les noves possibilitats que tenim... tal i com hem pogut experimentar en el projecte de la pràctica final.

La contrapublicitat

La contrapublicitat em sembla una gran eina visual per fer una crítica a la publicitat.

La publicitat reflecteix els valors imperants de la societat neoliberal actual, aquests estan al servei del mercat, tot i que ens pretenen enganyar fent veure que es preocupen per les persones, l'únic que els importa són els beneficis que poden obtenir i si per augmentar-los es generen més desigualtats entre les persones, o es malmet la seva salut o es provoquen desastres ecològics, no és de la seva incumbència.

He escollit aquest anunci de contrapublicitat perquè veig la Coca Cola com un símbol de la societat capitalista i consumista i per fer explícit com se'ns intenta fer creure que a través d'un refresc aconseguirem la felicitat, l'amistat... quan realment l'única finalitat és que comprem i consumim per omplir les arques de grans multinacionals. I que comprem?, que ens estan venent? Realment necessitem aquest tipus de begudes? Quin aliment ens aporta al nostre cos?


Més aviat és un verí, l'àcid fosfòric es causa d'osteoporosis, la cafeïna produeix insomni, mal de cap, desmineralitza... a més a més està plena de transgènics, sucres refinats... i crea addició...
Aquí us passo un petit vídeo que ens explica el que us acabo de dir:

Un cop més es fa evident que hem de ser molt crítics amb el que ens diuen els anuncis, posar en dubte tot el que se'ns pretén fer creure... hi ha una gran distància entre els seus interessos i la nostra salut.

CINEFÒRUM

Vam tenir el plaer d'assistir a una sessió de Cinefòrum sobre la pel·lícula: "C'era una volta la città dei mati".
Realment és una pel·lícula que presta molt a ser comentada, després de veure-la et vénen moltes ganes de compartir i d'escoltar el que han percebut les altres persones. Vam comptar amb la presència d'una persona moderadora amb molts coneixements sobre la temàtica i va ser un plaer poder escoltar-la i aprendre, també hi va haver intervencions dels assistents molt interessants que em van semblar de gran riquesa pel nostre aprenentatge com a futurs i futures educadors i educadores socials.

La pel·lícula ens parla del funcionament dels manicomis durant els anys 60 i com aquests són "fàbriques de bojos", com etiquetant i estigmatitzant a la persona, se li neguen altres possibilitats i se l'encaixona en un paper que s'acaba creient i reproduint, esdevenint-ne presonera.

Des de l'aïllament dels manicomis i les seves pràctiques deshumanitzadores de control, càstig, repressió, abandonament... que anul·len la personalitat de les persones reduint-les pràcticament a objectes, esdevé impossible que aquestes persones puguin sortir d'aquestes parets i tornar a la societat que els ha tancat.

Davant aquests fets, em pregunto: qui defineix la normalitat?, en base quins valors? Qui és el boig?

A la pel·lícula es veu com tanquen a una noia, només pel fet de fer-se un petó amb un noi i la seva mare decideix portar-la a aquest lloc perquè diu que no es pot fer càrrec d'ella.

Un cop a dins, se li talla els cabells, se la desposseeix de les seves pertinences, se la vesteix amb una espècie de saca, no se l'escolta, se la tanca en una gàbia... i per què? Quin és el seu crim per rebre aquest tracte? Qui és mereix un tracte així?, amb quina finalitat? No és per tornar-se boig?

Davant de tanta foscor, sobra una escletxa de llum, amb l'arribada del nou director, Franco Basaglia, que és capaç de veure el maltractament normalitzat que és dona al manicomi i comença a fer canvis que permetin a les persones internes ressorgir d'aquest infern.

Convertir aquest lloc de tancament forçat, de tractament inhumà en un lloc d'acollida i de trobada i creació. Introdueix una gran eina per iniciar aquest canvi: l'assemblea, que possibilita que la persona torni a recuperar la paraula i que les suposades infermeres i metges puguin tornar a veure la persona existent que ha quedat diluïda en la suposada malaltia que pateix i que li arrabassa la seva identitat.

En l'actualitat encara va molt associat la malaltia mental a perill, té un fort estigma social i tot i que el tancament sembla que ja no és forçós, s'han substituït els murs de formigó pels del diagnòstic i els medicaments, la nova mordassa química.


Per acabar, em ve molt de gust deixar-vos aquest escrit, publicat per la Caba -una casa autogestionada- , l'he copiat íntegrament, ja que em sembla molt potent tot el que expressa:

"Llegó la hora de ajustar cuentas con quienes deciden quién es normal y quién no lo es"

El colectivo L-Mental nos cuestionamos el estudio y la intervención de las disciplinas “psi” (psicología, educación, trabajo social, psiquiatría…) y su supuesta intención terapéutica.

Pensamos que el papel de las instituciones mal llamadas “de salud mental” obedece mayoritariamente al mantenimiento del “status quo” y a la patologización de las personas  que lo sufren.

Nos negamos a que nos releguen al papel de controladorxs sociales y de la vida de las personas, al servicio del poder y de intereses que poco tienen que ver con lo terapéutico.

Además, experimentamos y vemos cada día cómo gran parte de los problemas humanos y del sufrimiento psíquico tienen una raíz social clara, por lo que rechazamos la “culpabilización”, “estigmatización” y “exclusión” del individuo que “necesita ayuda”. Quizá es la sociedad la que está enferma y necesita un cambio.

Creemos en desarrollar prácticas de intervención y ayuda de y para lxs de abajo, y no de y para el sistema; una psicología implicada en la lucha social.

Es por todo esto que planteamos este espacio para compartir y socializar impresiones, realidades y la ilusión de construir algo que lo haga frente y desarrolle alternativas.

http://www.lacaba.net/noticias/jornadas-sobre-contrapsicologia-y-antipsiquiatria

ÚS SEGUR D'INTERNET

Tot i que sempre he mirat de ser previnguda en la informació i el rastre que deixo sobre mi a la xarxa, em faig creus del vulnerable que arribem a ser i de la poca consciència que tenim dels perills i riscos que correm. Qui o que ens garanteix que la nostra privacitat no pot esdevenir pública?
Podem ser controlats i vigilats fins a l'extrem i no només per fins comercials, sinó pels nostres "caps", parelles, veïns o qui sigui.

El primer pas per protegir-nos es saber que és necessari que ho fem. Ser conscients de què tota la informació que deixem a la xarxa s'escapa de les nostres mans i que a diferència del que ens pensem accedir-hi no és cosa de hackers experts sinó que pràcticament qualsevol persona amb uns mínims coneixements informàtics i pot tenir accés. A Youtube hi ha un munt de tutorials i inclús hi ha empreses que es dediquen a vendre virus que permeten espiar el mòbil, obrint l'accés a les converses, Whassap, correu, Facebook... I no esta prohibit? Doncs no, forma part de la lògica paradoxal de la nostra societat neoliberal, ja que no prohibeix vendre a les empreses aquest tipo de productes però penalitza a les persones que els comprin. Tot i així sembla que és molt difícil descobrir qui t'està espiant...

A la presentació dels nostres companys i companyes m'he assabentat que si et connectes a una xarxa wifi d'accés obert, la persona que administra aquest wifi te accés lliure a tota la teva informació personal, des de les teves contrasenyes a la teva identitat, converses, números de compte...

Algunes de les precaucions que podem adoptar són:

• Tenir més d'un correu electrònic, un més personal i l'altre per la resta.

• Tenir diferents contrasenyes i que no siguin fàcils d'endevinar i inclús canviar-les de tant en quan.

• Ser prudents en les dades personals que donem i on les donem.

• Vigilar on fem les compres per Internet i revisar el compte.

• Privatitzar les xarxes socials

• Rebutjar i no obrir el Spam

 
Val a dir que internet està transformant les nostres vides i que en certs aspectes ens facilita molt les coses, podem parlar amb familiars i amics que tenim a l'altra punta del món, podem estudiar a distància, podem trobar qualsevol informació sobre qualsevol tema... però cal que ens percatem dels riscos que hi ha i ser prudents en la nostra navegació, tot i així em sembla que és complicat ser anònim a la xarxa i deixar de ser vulnerables.

Dins el camp educatiu és essencial donar a conèixer com utilitzar internet de forma segura, hi ha molt bon material per fer-ho, aquí va una web que ens diu:

"El nostre objectiu és aconseguir que usis les tecnologies de la forma més satisfactòria possible per tu, pel que t'oferim des d'una línia d'ajuda directa (Helpline), professional i gratuïta, fins a recomanacions sobre l'ús segur de les diferents eines"

http://www.internetsegura.cat/

O també podem accedir a la OSI (Oficina de Seguretat de l'Internauta), com ens han donat a conèixer els companys/es de la presentació.

http://www.osi.es/es

Les noves tecnologies avançant a un ritme trepidant i anar al seu ritme no és fàcil, em sembla que la majoria de persones encara no ens hem fet a la idea de totes les implicacions que tenen.

REALITAT AUGMENTADA

Amb l'exposició que ens han fet els nostres companys i companyes sobre la realitat augmentada ens hem quedat amb la boca oberta.

A estones semblava que ens estiguessin parlant d'una d'aquelles pel·licules de ciència-ficció que ens parlen d'un futur llunyà, però no, moltes de les aplicacions que utilitzen la realitat augmentada (RA) ja estan vigents en l'actualitat.

Cal que no confonguem la realitat augmentada amb la realitat virtual, aquesta última substitueix la realitat física i la primera, com el seu propi nom indica, augmenta la realitat, és a dir, afegeix continguts virtuals al món real, mitjançant un suport digital: la càmera web, el mòbil, la tablet.

Incorporar elements virtuals a la realitat ens proporciona més informació sobre el nostre entorn, però on estan els límits?

A la presentació ens han donat a conèixer una aplicació que pots instal·lar al mòbil que es diu: "Tat augmented" i que permet, apuntant amb el mòbil a una persona, fer-li un reconeixement facial i veure tot tipus d'informació sobre aquesta existent a la xarxa.

Amb la RA es crea una realitat mixta a temps real. La coexistència de dues realitats instantànies definint el moment present, quines repercussions pot tenir en les nostres relacions? On queda el món palpable? Com pot transformar les nostres vides?

Segurament com pràcticament tot a la vida deu tenir avantatges i inconvenients, tot depèn de l'ús que se'n faci.

En l'àmbit educatiu i social em sembla que incorporar la RA, pot ser una bona eina, amb moltes possibilitats i molt versàtil.

Pot facilitar la comunicació de persones amb autisme, com és el cas del projecte Pictogram Room, o pot servir per acompanyar persones amb alzheimer, com ho fa el projecte Nacodel, o per augmentar la informació i la participació en els processos educatius, ja que es pot fer molt més atractiu, divertit, amè, interessant i estimulant l'aprenentage. Aquí us passo un petit vídeo per il·lustrar aquestes paraules:

GAMIFICACIÓ

La gamificació pot ser una gran eina d'aprenentatge, portar els jocs més enllà de l'entreteniment i que a través seu podem aprendre jugant ens pot facilitar l'adquisició de nous coneixements.

Usar tècniques lúdiques en àmbits no lúdics pot incrementar la motivació i la participació, ja que quan ens divertim tot esdevé més amè i senzill.

Utilitzar les tècniques i dinàmiques pròpies dels jocs en l'educació pot incentivar a la persona a participar, ja que activitats que a priori poden semblar avorrides, en introduir el joc poden passar a ser divertides.

En totes les etapes, aprendre a través del joc em sembla una gran manera però sobretot en la infància em sembla més en concordança amb la naturalesa de l'infant.


Introduir valors lúdics no és una idea nova, ja recordo des de la infància com aprendre a través del joc m'il·lusionava i motivava molt, un exemple seria aquest joc de paraules: "El penjat" que consisteix a endevinar mots, en l'actualitat però amb l'increment del món digital: videoconsoles, ordinadors, mòbils... aquest concepte s'ha magnificat.

Hi ha diferents dinàmiques de joc, en la gamificació s'utilitzen principalment aquestes:

• Recompensa: S'utilitza la recompensa com a incentiu.
• Estatus: S'utilitza formar part d'una comunitat com incentiu.
• Reconeixement: Es busca reconeixement.
• Expressió: El jugador vol expressar la seva identitat, autonomia, personalitat i originalitat.
• Competir: comparar-se.
• Joc cooperatiu: treballar en equip.
• Altruisme: donar suport per causes solidàries sense esperar res a canvi.

Cada dinàmica conté dins seu unes motivacions intrínseques que ens impulsen a seguir jugant. Dins el camp de l'educació em sembla fonamental incloure aquelles dinàmiques que vagin més enllà del típic patró guanyadors i vençuts, que estiguin per sobre de buscar la comparació amb l'altre o promoguin la competència i que s'usin aquelles dinàmiques que promoguin uns valors sans, que busquin la diversió i l'aprenentatge de tothom per igual, el respecte i fomentin el treball en equip, l'ajuda mútua, el si l'altre és feliç, jo també sóc feliç...


Hi ha un tipus de videojocs, denominats: Serious Games (jocs seriós o formatius) que pretenen desenvolupar capacitats i habilitats com aprendre a treballar en equip, millorar la coordinació espacial, afavorir la memòria, fomentar el respecte i la comunicació... Em semblen molt encertats per l'àmbit de l'educació.

En l'àmbit econòmic i del mercat, quan s'usa el joc amb fins comercials o per estratègies de màrqueting o per fidelitzar o per incentivar el consum, em sembla una manera nefasta per aconseguir que la persona respongui als interessos de les empreses, que el que busquen és el seu benefici enganyant i atraient la persona amb premis, punts...

BIG DATA

Actualment generem grans quantitats d'informació amb diferents dispositius, ja siguin mòbils, ordinadors, tablets...
Totes aquestes dades que generem també generen fitxers per guardar-les.

Amb les noves tecnologies han sorgit noves maneres de relacionar-nos i per internet passa gran part de les nostres accions diàries: amb qui parlem, on anem, que comprem, com ens comuniquem...

Tota aquesta informació és pot codificar, analitzar... i inclús pot servir per definir patrons i pot servir a empreses per interpretar el comportament de les persones i ajustar la seva publicitat de manera individualitzada per tal de tenir més oportunitats de negoci. Com segurament us haureu donat compte, si un dia esteu buscant per internet informació de vols per fer un viatge que teniu pensat, de sobte obres el teu correu i t'apareix publicitat de vols barats cap al destí que tenies pensat...

Tota la informació que donem de nosaltres no desapareix, encara que decideixes esborrar-la, tota queda emmagatzemada en grans servidors.

Veien el vídeo del suposat vident, que ens han passat els nostres companys i companyes a la presentació, m'adono que es deixa molt de rastre en la xarxa i que allà queda tot: que fas, que penses i inclús que sents.

Algunes preguntes que em sorgeixen són: És necessari que gran part de la nostra vida quedi enregistrada? Quines repercussions te això en la nostra vida, en les nostres relacions personals, laborals...? Quin espai ocupa el passat, si a cada moment el pots fer present? Qui pot tenir accés a tota la informació que deixem al núvol?

Em sembla essencial que mentre no tinguem clares les respostes a totes aquestes preguntes, siguem prudents en la informació que donem sobre nosaltres.

VAGA DE TOTES

Tot i que ja fa uns dies que va tenir lloc la vaga de totes, el 22 d'octubre passat, em sembla rellevant fer una petita entrada al blog sobre aquesta jornada, ja que encara que les vagues no es produeixin cada dia, els motius que les originen continuen estant vigents en la nostra vida diària.

La vaga és una eina de lluita que possibilita fer sentir la veu de les persones que l'exerceixen.

Davant de les mesures i polítiques que atemptem contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat la vaga és una acció que ens permet fer pressió social per assolir els nostres objectius.

La vaga de totes es convoca per fer visibles les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones. Una vaga on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga per ajuntar la nostra força, ja siguem dones aturades o jubilades o treballadores de la llar o estudiantes o mestresses de casa o autònomes o treballadores sexuals o emigrants...

Una vaga que vagi més enllà dels clàssics valors androcèntrics i que serveixi per a totes les persones, tant si treballen com si no treballen i que serveixi per a tots els treballs: productius o no, domèstics, sexuals, formals o submergits.

Alguns dels motius per convocar la vaga són:

Lleis retrògrades com la de l'avortament o la de la reproducció assistida, que només contemplen la maternitat heterosexual i neguen altres maternitats; la violència masclista, que cada any acaba amb una xifra intolerable de dones assassinades; retallades inadmissibles de serveis públics i de benestar social; reformes laborals que amplifiquen la desigualtat laboral, i un llarg etc.

Una vaga general social i feminista per reivindicar, defensar, combatre, exigir... la nostra unió és decisiva, amb ella s'atura el món i s'obre camí la utopia.