En fer la presentació de la Web 2.0 m'he adonat de l'evolució que ha fet Internet des dels seus inicis fins ara i com aquesta evolució és continuada i imparable.
L'any 2004, Dale Dougherty, va encunyar aquest terme per poder definir el gir que va donar Internet.Quan apareix Internet, la web 1.0, és essencialment per consultar informació, els/les usuaris/es tenen un paper passiu i el protagonisme el té el contingut. És estàtica.
A poc a poc, els nous espais web es van diferenciant d'aquests més tradicionals, proporcionant el treball col·laboratiu i obert. Ara el protagonista és l'usuari, té un paper actiu i participa, pot crear, publicar, col·laborar, dissenyar, editar, respondre, intercanviar continguts... propiciant així, la democratització de l'edició i la creativitat col·lectiva. És dinàmica.
Algunes de les característiques que defineixen a la web 2.0 i ens ajuden a comprendre el concepte: són la participació, els continguts generats per l'usuari, el periodisme ciutadà, les reds socials, el software social, les tags...
La web 2.0 ofereix recursos intuitius i fàcils de manejar com les reds socials, els blogs, les wikis... i també aplicacions com la Wikipedia, You Tube, Facebook, Google docs...
Tots aquests recursos i aplicacions tenen un fort potencial social i educatiu, oferint noves vies per:
- recopilar i compatir informació
- crear i compartir contingut
Ara es pot trobar informació de manera instantània i de qualsevol tema només donant uns quants clics, el repte esta en conèixer els camins i en saber discernir la verdadera de la falsa, la real de la mediatitzada. Es posa a l'abast de moltes més persones la construcció de contingut i inclús de coneixement ja sigui de manera individual o col·lectiva, obrint noves maneres de relacionar-se i de crear.
És facilita la construcció del propi coneixement. Però es planteja un gran repte: el de saber usar sense riscos aquestes noves eines i que no quedem sense saber-ho, en una posició vulnerable davant d'interessos del mercat que corrompent la nostra intimitat.
Coincideixo com han senyalat alguns autors que la Web 2.0 és mes que una revolució tecnològica, és una revolució social, implica un canvi d'actitud. Les noves tecnologies digitals han influenciat directament en les nostres vides: en la nostra forma de pensar, d'expressar-nos i relacionar-nos.
L'ús de les TIC´s es fa imprescindible dins de la societat de la informació.
Es creen nous espais i maneres d'interactuar socialment i es fan necessaris nous models educatius i d'aprenentatge.
L'educació ja no es pot limitar a ser unidireccional, a transmetre coneixement d'una forma lineal. El/la educador/a s'ha de transformar en l'orientador, el mediador que facilita l'aprenentatge, potenciant que sigui el mateix subjecte de l'educació el protagonista, que pugui adquirir més autonomia i participació: col·laborant amb altres subjectes, debatent, argumentant, utilitzant vàries fonts d'informació... En definitiva que aprengui a aprendre!
Aquest canvi de model educatiu hem sembla molt necessari i coherent i hem sembla positiu que la Web 2.0 l'estigui propiciant, però cal recordar que no és un model nou sinó que ja existeix en diferents pedagogies.
Hem pregunto si es pot garantir l'accés universal a les TIC's ? i que passa amb totes aquelles persones que en quedin al marge? Com funcionarant en una societat que cada cop més imposa i exigeix noves competències? Hi ha un gran risc de generar desigualtats d'oportunitats i d'aprenentatge.
Tot plegat, espanta una mica, i sembla ser que tot just estem als inicis d'aquesta evolució... ja es parla de la web 3.0 i de la web 4.0. Ens interessa un futur tan dependent de les tecnologies? Que passaria si en varis dies no hi hagués electricitat? I no tinguessam connexió a Internet? Serem capaços de recordar els nostres orígens i viure sense estar connectats?
