Natius o immigrants digitals?

Després de llegir l'article del diari El País: "El tam-tam de los nativos digitales" he vist clarament que encaixo molt més en el perfil d'immigrant digital que en el de natiu digital.

Recordo clarament, la vida sense Internet i com d'entrada al ser una tecnologia inexistent i totalment innecessària fins el moment, hem costava d'entendre el concepte, el que oferia, la seva utilitat, el com i quan usar-ho...

A poc a poc, he anat entenent les possibilitats, solucions, facilitats, usos, reptes, problemes, avantatge, desavantatges... que ofereix aquesta nova tecnologia i he anat aprenent a usar-la. Tot i així, encara estic en procés. 

Hem sorprèn com gran part de l'univers d'una persona pot estar dins el mòbil i com en molts casos pot arribar a ser una eina indispensable en el seu dia a dia.
Quan van començar a aparèixer els primers mòbils, pensava que amb el telèfon fixe de casa en tenia de sobres i no m'imaginava en absolut que acabaria duent-lo pràcticament sempre amb mi, com una prolongació del meu cos.
El meu primer mòbil el vaig tenir amb 18 anys i hem feia vergonya usar-lo al mig del carrer, hem se feia molt estrany.

Hem costa entrar al món de les reds socials per exposar-hi la meva vida, les percebo com un aparador on fàcilment et pots crear un personatge al gust.
Per comunica'm amb les persones, prefereixo la presència, la mirada i el contacte i amb les reds socials es possible tenir amics que mai has vist en persona.
Sovint prefereixo fer activitats de moviment i a l'aire lliure que estar davant de la pantalla i en un espai tancat.

Hem resulta paradoxal que es parli d'estar connectats i al mateix temps puguem estar tant desconnectats de la realitat de fora la pantalla. Realment és com si la realitat s'hagués duplicat!!

En aquesta societat tecnològica, estem en un procés continu d'adaptació i sinó anem seguint el seu ritme podem córrer el perill de no trobar feina, de no saber els plans dels nostres amics i coneguts, de no saber usar les noves eines per estudiar... La tecnologia, ja és part de la cultura i ens cal conèixer-la per aprendre a fer-ne un ús adequat i poder elegir si ens es necessàri entrar-hi plenament en tots els seus àmbits o no.
Com diu un conegut meu: noves solucions i nous problemes!

Una mica sobre mi

Hem dic Acarona, segur que no l'heu sentit mai, oi? es el que hem diu tothom.... ve d'acaronar, sabeu? acariciar.. ara, si? 

Vinc d'un poble molt petit del Pirineu de Lleida i tot just començo a adaptar-me a la gran ciutat: a el soroll constant, a les onades de gent, a l'asfalt que cobreix la terra, a la temperatura, a sortir de casa amb diners, a les presses, a tenir molts dies programats, a la necessitat d'estar constantment connectada a l'ordinador... i... m'he de canviar el mòbil! ja que, encara que os pugui semblar  increïble  no tinc whatsapp i fins ara no l'havia necessitat...

És un gran aprenentatge vivenciar diferents maneres de viure el dia a dia, de com ens podem crear realitats tant diferents, de com les noves tecnologies creen noves formes de relacionar-se i t'adaptes o quedes exclòs/a...

El que m'ha portat a Barcelona són les ganes de canvis, de que entrin coses noves, d'aprendre, de conèixer gent, de trobar-me, d'encaminar-me cap el que vull...

Quan vaig acabar el batxillerat, vaig iniciar la diplomatura d'Educació Social, aquí mateix, a la Universitat de Barcelona... però no la vaig acabar i ara després de 14 anys, torno a tenir la oportunitat de continuar-la.

Des de sempre m'ha cridat molt el mon educatiu. L'educació rebuda, te molt a veure amb les persones que ens anem convertint i per això hem sembla molt necessari que l'educació parteixi del respecte, la màxima consciència, l'acompanyament amorós, la pluralitat, etc. i sento que la nostra societat i les nostres escoles tot just comencen a encaminar-se cap aquesta manera de fer... 

Diria que a través dels estudis d'Educació Social hem puc cultivar a molts nivells: amb els companys de classe, amb els professors, amb els reptes que suposa el grau... 

També voldria que hem portessin a qüestionar-me les meves veritats, a ampliar coneixements, a ser capaç  de posiciona'm en l'humilitat, la constància i la il·lusió del que aprèn... i que tot plegat hem permeti anar caminant cap al model d'educació que he citat, en el qual el primer son les persones... 

També m'ha portat cap aquests estudis el fet que m'agraden molt elss nens, jugar-hi, estar per ells, acompanyar-los... que hem sento molt a gust amb la gent gran, conversant, escoltant les seves històries, gaudint de la seva experiència, la seva visió del món... que m’alimenta conèixer persones d'altres països, amb maneres de fer diferents de les nostres, amb una altra forma de veure el món... vaja, que m’agrada escoltar, compartir, agafar de la mà, donar i rebre estima, acompanyar... i hem sembla que l'educador/a social en gran part es dedica a això...

Sovint, davant de situacions difícils que podem estar vivint, si et trobes amb algú proper que estigui per tu, ja es una alenada d'aire fresc i a mi m'agradaria poder ser aquest algú; ja sigui en: serveis d'atenció a la petita infància, centres residencials maternoinfantils, programes de desenvolupament comunitari, centres de dia, aules de suport, escoles,  centres oberts,  residències, pisos tutelats per a persones amb discapacitat...

M'agradaria que aquesta assignatura hem permetés posar-me una mica més al dia amb les tecnologies de la informació i la comunicació, ja que sóc una immigrant digital, i hem mostres possibilitats que poden tenir a nivell educatiu.