Identitat digital i dret a l'oblit

Abans de la presentació a l'aula, no tenia molt clar el concepte d'identitat digital. M'ha servit molt per ajudar-me a definir el concepte i per agafar més consciencia de l'ús que faig d' Internet.

La nostra identitat digital, per una part es va configurant amb la nostra participació a Internet, amb la informació que publiquem i compartim sobre nosaltres: idees, fotos, vídeos, comentaris, aficions, gustos... i per una altra part, està fora del nostre control, ja que també és la informació que hi ha a la xarxa sobre nosaltres. En definitiva, és tot el que esta publicat sobre nosaltres.

La nostra identitat digital és la nostra carta de presentació a Internet i saber-ho ens pot fer ser més curosos a l'hora de donar informació sobre nosaltres, que no pengem informació que ens pugui perjudicar, que no facilitem dades personals innecessàries... També cal que ens preguntem l'accés que donem, si està a les nostres mans, a la informació que publiquem.
La nostra identitat repercuteix en molts àmbits, ens pot donar facilitats o no a l'hora de trobar feina, de comunicar-nos amb les persones, de conèixer gent nova... depèn de la imatge que doni la xarxa de nosaltres.

Quan algú posa el nostre nom a Google, quina és la informació que dóna aquest cercador sobre nosaltres?
Aquesta informació està a l'abast de tothom. Sentim que vulnera la nostra intimitat? Que estem sobre exposats/des? Que ens pot perjudicar la nostra reputació?... Quan apareix informació sobre nosaltres que ens perjudica, o que està descontextualitzada, la podem esborrar?
Segons sembla, la podem esborrar d'alguns cercadors, amb temps, paciència i inclús diners però al fianl totes les dades queden enregistrades al núvol.

Un gran risc que es pot donar, és la suplantació de la identitat digital, és a dir que algú es fa passar per algú altre, ja sigui per entrar en els seus comtes bancaries i robar-li diners, per fer documents en nom seu, per crear una imatge falsa que pugui generar burles, insults o amenaces...

Tot plegat, dóna molt a pensar i fa necessari que des de l'educació es doni a conèixer que és la identitat digital i el paper que juguem nosaltres en la seva creació, quins riscos existeixen i com els podem reduir i com la podem protegir.

Web 2.0

En fer la presentació de la Web 2.0 m'he adonat de l'evolució que ha fet Internet des dels seus inicis fins ara i com aquesta evolució és continuada i imparable.

L'any 2004, Dale Dougherty, va encunyar aquest terme per poder definir el gir que va donar Internet.
Quan apareix Internet, la web 1.0, és essencialment per consultar informació, els/les usuaris/es tenen un paper passiu i el protagonisme el té el contingut. És estàtica.
A poc a poc, els nous espais web es van diferenciant d'aquests més tradicionals, proporcionant el treball col·laboratiu i obert. Ara el protagonista és l'usuari, té un paper actiu i participa, pot crear, publicar, col·laborar, dissenyar, editar, respondre, intercanviar continguts... propiciant així, la democratització de l'edició i la creativitat col·lectiva. És dinàmica.
Algunes de les característiques que defineixen a la web 2.0 i ens ajuden a comprendre el concepte: són la participació, els continguts generats per l'usuari, el periodisme ciutadà, les reds socials, el software social, les tags...
La web 2.0 ofereix recursos intuitius i fàcils de manejar com les reds socials, els blogs, les wikis... i també aplicacions com la Wikipedia, You Tube, Facebook, Google docs...

Tots aquests recursos i aplicacions tenen un fort potencial social i educatiu, oferint noves vies per:
- recopilar i compatir informació
- crear i compartir contingut


Ara es pot trobar informació de manera instantània i de qualsevol tema només donant uns quants clics, el repte esta en conèixer els camins i en saber discernir la verdadera de la falsa, la real de la mediatitzada. Es posa a l'abast de moltes més persones la construcció de contingut i inclús de coneixement ja sigui de manera individual o col·lectiva, obrint noves maneres de relacionar-se i de crear.

És facilita la construcció del propi coneixement. Però es planteja un gran repte: el de saber usar sense riscos aquestes noves eines i que no quedem sense saber-ho, en una posició vulnerable davant d'interessos del mercat que corrompent la nostra intimitat.

Coincideixo com han senyalat alguns autors que la Web 2.0 és mes que una revolució tecnològica, és una revolució social, implica un canvi d'actitud. Les noves tecnologies digitals han influenciat directament en les nostres vides: en la nostra forma de pensar, d'expressar-nos i relacionar-nos.
L'ús de les TIC´s es fa imprescindible dins de la societat de la informació.
Es creen nous espais i maneres d'interactuar socialment i es fan necessaris nous models educatius i d'aprenentatge.
L'educació ja no es pot limitar a ser unidireccional, a transmetre coneixement d'una forma lineal. El/la educador/a s'ha de transformar en l'orientador, el mediador que facilita l'aprenentatge, potenciant que sigui el mateix subjecte de l'educació el protagonista, que pugui adquirir més autonomia i participació: col·laborant amb altres subjectes, debatent, argumentant, utilitzant vàries fonts d'informació... En definitiva que aprengui a aprendre!
Aquest canvi de model educatiu hem sembla molt necessari i coherent i hem sembla positiu que la Web 2.0 l'estigui propiciant, però cal recordar que no és un model nou sinó que ja existeix en diferents pedagogies.

Hem pregunto si es pot garantir l'accés universal a les TIC's ? i que passa amb totes aquelles persones que en quedin al marge? Com funcionarant en una societat que cada cop més imposa i exigeix noves competències? Hi ha un gran risc de generar desigualtats d'oportunitats i d'aprenentatge.

Tot plegat, espanta una mica, i sembla ser que tot just estem als inicis d'aquesta evolució... ja es parla de la web 3.0 i de la web 4.0. Ens interessa un futur tan dependent de les tecnologies? Que passaria si en varis dies no hi hagués electricitat? I no tinguessam connexió a Internet? Serem capaços de recordar els nostres orígens i viure sense estar connectats?

TECNOAUTOBIOGRAFIA

La meva tecnoautobiografia l'he centrat en un moment determinat de la meva vida. En el moment en el què vam rehabilitar l'estructura de la nostra borda. Una borda és un espai situat a l'alta muntanya, que els ramaders utilitzaven com a refugi tant per ells com per els animals. Moltes han quedat abandonades com a conseqüència dels canvis de vida en les zones rurals i han adquirit altres usos. Les bordes son part del patrimoni i de la cultura del paisatge de muntanya. La tecnologia està molt present en tot el procés de reconstrucció, evidenciant el fort lligam que hi ha entre el nostre dia a dia i la tecnologia.

La podeu veure al següent link:
estelet.edu.glogster.com/rehabilitacio-de-la-borda/

 

Natius o immigrants digitals?

Després de llegir l'article del diari El País: "El tam-tam de los nativos digitales" he vist clarament que encaixo molt més en el perfil d'immigrant digital que en el de natiu digital.

Recordo clarament, la vida sense Internet i com d'entrada al ser una tecnologia inexistent i totalment innecessària fins el moment, hem costava d'entendre el concepte, el que oferia, la seva utilitat, el com i quan usar-ho...

A poc a poc, he anat entenent les possibilitats, solucions, facilitats, usos, reptes, problemes, avantatge, desavantatges... que ofereix aquesta nova tecnologia i he anat aprenent a usar-la. Tot i així, encara estic en procés. 

Hem sorprèn com gran part de l'univers d'una persona pot estar dins el mòbil i com en molts casos pot arribar a ser una eina indispensable en el seu dia a dia.
Quan van començar a aparèixer els primers mòbils, pensava que amb el telèfon fixe de casa en tenia de sobres i no m'imaginava en absolut que acabaria duent-lo pràcticament sempre amb mi, com una prolongació del meu cos.
El meu primer mòbil el vaig tenir amb 18 anys i hem feia vergonya usar-lo al mig del carrer, hem se feia molt estrany.

Hem costa entrar al món de les reds socials per exposar-hi la meva vida, les percebo com un aparador on fàcilment et pots crear un personatge al gust.
Per comunica'm amb les persones, prefereixo la presència, la mirada i el contacte i amb les reds socials es possible tenir amics que mai has vist en persona.
Sovint prefereixo fer activitats de moviment i a l'aire lliure que estar davant de la pantalla i en un espai tancat.

Hem resulta paradoxal que es parli d'estar connectats i al mateix temps puguem estar tant desconnectats de la realitat de fora la pantalla. Realment és com si la realitat s'hagués duplicat!!

En aquesta societat tecnològica, estem en un procés continu d'adaptació i sinó anem seguint el seu ritme podem córrer el perill de no trobar feina, de no saber els plans dels nostres amics i coneguts, de no saber usar les noves eines per estudiar... La tecnologia, ja és part de la cultura i ens cal conèixer-la per aprendre a fer-ne un ús adequat i poder elegir si ens es necessàri entrar-hi plenament en tots els seus àmbits o no.
Com diu un conegut meu: noves solucions i nous problemes!

Una mica sobre mi

Hem dic Acarona, segur que no l'heu sentit mai, oi? es el que hem diu tothom.... ve d'acaronar, sabeu? acariciar.. ara, si? 

Vinc d'un poble molt petit del Pirineu de Lleida i tot just començo a adaptar-me a la gran ciutat: a el soroll constant, a les onades de gent, a l'asfalt que cobreix la terra, a la temperatura, a sortir de casa amb diners, a les presses, a tenir molts dies programats, a la necessitat d'estar constantment connectada a l'ordinador... i... m'he de canviar el mòbil! ja que, encara que os pugui semblar  increïble  no tinc whatsapp i fins ara no l'havia necessitat...

És un gran aprenentatge vivenciar diferents maneres de viure el dia a dia, de com ens podem crear realitats tant diferents, de com les noves tecnologies creen noves formes de relacionar-se i t'adaptes o quedes exclòs/a...

El que m'ha portat a Barcelona són les ganes de canvis, de que entrin coses noves, d'aprendre, de conèixer gent, de trobar-me, d'encaminar-me cap el que vull...

Quan vaig acabar el batxillerat, vaig iniciar la diplomatura d'Educació Social, aquí mateix, a la Universitat de Barcelona... però no la vaig acabar i ara després de 14 anys, torno a tenir la oportunitat de continuar-la.

Des de sempre m'ha cridat molt el mon educatiu. L'educació rebuda, te molt a veure amb les persones que ens anem convertint i per això hem sembla molt necessari que l'educació parteixi del respecte, la màxima consciència, l'acompanyament amorós, la pluralitat, etc. i sento que la nostra societat i les nostres escoles tot just comencen a encaminar-se cap aquesta manera de fer... 

Diria que a través dels estudis d'Educació Social hem puc cultivar a molts nivells: amb els companys de classe, amb els professors, amb els reptes que suposa el grau... 

També voldria que hem portessin a qüestionar-me les meves veritats, a ampliar coneixements, a ser capaç  de posiciona'm en l'humilitat, la constància i la il·lusió del que aprèn... i que tot plegat hem permeti anar caminant cap al model d'educació que he citat, en el qual el primer son les persones... 

També m'ha portat cap aquests estudis el fet que m'agraden molt elss nens, jugar-hi, estar per ells, acompanyar-los... que hem sento molt a gust amb la gent gran, conversant, escoltant les seves històries, gaudint de la seva experiència, la seva visió del món... que m’alimenta conèixer persones d'altres països, amb maneres de fer diferents de les nostres, amb una altra forma de veure el món... vaja, que m’agrada escoltar, compartir, agafar de la mà, donar i rebre estima, acompanyar... i hem sembla que l'educador/a social en gran part es dedica a això...

Sovint, davant de situacions difícils que podem estar vivint, si et trobes amb algú proper que estigui per tu, ja es una alenada d'aire fresc i a mi m'agradaria poder ser aquest algú; ja sigui en: serveis d'atenció a la petita infància, centres residencials maternoinfantils, programes de desenvolupament comunitari, centres de dia, aules de suport, escoles,  centres oberts,  residències, pisos tutelats per a persones amb discapacitat...

M'agradaria que aquesta assignatura hem permetés posar-me una mica més al dia amb les tecnologies de la informació i la comunicació, ja que sóc una immigrant digital, i hem mostres possibilitats que poden tenir a nivell educatiu.